Els provincials remunten 21 punts i guanyen a Calvià (64-67)

Tal com va escriure Sun Tzu en el seu llibre d'assajos sobre la guerra al segle V aC "Tot l'art de la guerra es basa en l'engany". I aquesta és la tàctica que està portant a terme el nostre equip de 2 ª masculina. Arribant 7 jugadors només 10 minuts abans del partit, demanant l'àrbitre el 5 inicial estant sol 4 jugadors vestits i més si s'observava l'equip rival escalfant, semblava que els nostres no tenien res a fer.

El primer quart va ser de tràmit ja que els atacs s'imposaven a les defenses i cap dels dos equips arribava a fer-se amb el 'tempo' del partit, els nostres es mostraven molt desencertats en atac i els costava trencar la defensa pressionant ordenada per l'entrenador rival , suposem en veure que només disposàvem de 7 jugadors (encara sort que arribava Josep en aquests moments per la qual cosa ja érem 8). Destacaven les cistelles de Pere, 7 punts en aquest quart, dins de la zona. Però ja es dissipava el que seria un problema durant tot el partit, els errors des de la línia de 4,60. S'arribava al final del quart amb un ajustat 17-16.

El segon quart va ser un desastre per als nostres amb mals percentatges de tir tant de 3 com de tirs lliures. A això calia sumar les pilotes perdudes en la persistent defensa pressionant de l'equip de Calvià que ens portava al vestidor amb un preocupant 48-28 i és que partits a 80 punts no crec que ens guanyem molts, no és el ritme dels nostres jugadors.

El tercer quart arrencava igual com acabava el segon, amb Calvià pressionant fortament i amb els nostres perdent pilotes. Amb prou feines s'arribava a aconseguir tirar a cistella. Els únics tirs que aconseguien fer els nostres eren des de la línia de tirs lliures i el percentatge no ajudava a que l'equip local no s'anés més lluny en el marcador arribant a la màxima de 21 punts a falta d'un minut per acabar el tercer quart. Encara disposaríem de 4 tirs lliures més que, com no, s'erraven. Però en aquest moment amb un triple de 8 metres sobre la botzina de Santi Oliver (el primer de la seva carrera, s'hauria de celebrar després en l'habitual sopar) donava un canvi en els ànims dels nostres.

L'objectiu per a l'últim quart era arribar als 5 últims minuts amb un desavantatge no superior a 10/12 punts, per la qual cosa el nostre equip, buscant un canvi de ritme, es posava en una defensa individual, aprofitant les cames del jove Andreu per pressionar el base local. Començava a donar els seus fruits ja que tant José Cuevas com Josep aconseguien bones recuperacions de pilota ja que el base local buscava treure's la pilota de sobre i allà hi havia la nostra defensa en línia de passada per aconseguir robatoris. A falta de 3 minuts estàvem amb el marcador 62-53, aquí arribava la catarsi dels nostres exteriors ja que havien estat negats amb el tir de tres, amb 4 triples seguits un d'en Josep, un altre de José i un d'en Christian que empatava el marcador a 62 i el de Josep que ens posava per davant. Després una cistella dels de Calvià dos tirs lliures de Pere i dos errors en atac dels locals deixaven en definitiu 64-67.

En definitiva no sabem on ens portaran les lectures de Sun Tzui, però de moment sembla que no ens va malament la tàctica, tot i que ara, més de 2.000 anys després, Manel Comas li diu la tàctica del conill ....

Com anècdota comentar que Santi Oliver aquest matí s'ha trobat l'àrbitre d'ahir i l'ha trobat comptant la remuntada del partit a un company i fins i tot li ha fet diversos incisos al bon partit nostre.

ANOTACIONS: Josep 12 (4 / 6 Tl.), José Cuevas 5, Santi Oliver 7 (2 / 2 Tl.), Toni Sureda 9 (5 / 10 Tl.), Pere 16 (8 / 12 Tl.), Christian 11 (8 / 14 Tl.), Andreu 5 (3 / 4 Tl.), Willy 2 (2 / 6 Tl.).