Articles
DAKOTA ALCÚDIA 33 - Sa Pobla 31
No sense dificultats trobam el camí de la victòria. El dissabte passat l’Infantil Femení del Dakota Alcúdia ens enfrontàvem a casa a Sa Pobla A. Teníem un gran repte. Havíem estrenat la fase amb derrota per culpa de les nostres errades, i ara ens enfrontàvem amb un equip que ens va guanyar d’una bona diferència en un amistós a l’inici de temporada i que no va fer mal paper a la primera fase a la lliga especial. I a més, teníem la baixa d’una de les capitanes de l’equip. En definitiva, una costa amunt que havíem de superar si volíem demostrar que ens mereixem un lloc en els mals de cap dels equips d’aquesta lliga.
I així va ser. Un inici imponent, una defensa lluitadora i un atac ordenat posant en pràctica tots els conceptes treballats. Sa Pobla no es quedava gaire enrere i aprofitant certs avantatges de qualitat individual es mantenien al darrera, sense que aconseguíssim agafar una bona diferència. 13 a 9 fou el resultat del primer quart.
En el segon quart va ser quan la nostra pressió defensiva tingué més efecte. El nostre físic s’imposà, fent que a la finalització dels atacs, les rivals estiguessin esgotades. També a causa de la seva defensa individual ferm i molt treballada, nosaltres no poguérem agafar molta distància. Per aquests dos motius, la anotació d’aquest quart va passar quasi desapercebuda. 6-0 en el parcial. 19 a 9 en arribar al descans.
Una diferència de 10 punts no ens assegura res i menys quan juguem amb un rival que ens planta cara i no abaixa els braços com era el cas. Les pobleres sortiren amb més ganes o les alcudienques ens vàrem adormir en el tercer quart. En els nostres atacs pareixia que només atacaven 2 jugadores i en la defensa, les faltes sense sentit es convertiren en una constant. Ens superaven contínuament i les ajudes defensives no eren suficient. D’aquesta manera les rivals s’acostaren molt en el marcador gràcies al parcial de 6-14. 25 a 23 marcava el lluminós en començar l’últim quart.
El pal rebut en l’anterior quart va tenir el seu efecte i les d’Alcúdia sortírem disposades a no deixar escapar el partit. Defensa intensa i atacs organitzats. Així al començament tornàrem a agafar un poc d’avantatge, però després les de Sa Pobla es posaren a defensar en zona i les d’Alcúdia ens vàrem perdre un poc. Però, el problema fou que començàrem a realitzar atacs ràpids i tirs forçats, en lloc de moure la pilota i allargar els atacs per fer córrer el temps ja que anàvem guanyant. Finalment es va esgotar el temps i amb un 33 a 29 l’àrbitre es va treure una falta de la màniga en el darrer segon on veié una situació de tir molt molt dubtosa i va atorgar 3 tirs lliures a les visitants. No valia la pena enfrontar-se amb l’àrbitre amb el partit guanyat encara que fos d’un punt. Finalment encertaren 2 dels 3 tirs lliures i el marcador final fou 33 a 31.
D’aquest partit podem aprendre moltes coses. Primer que totes les que estem en el camp contam, i construir un atac només unes poques jugadores és un error. Hem d’aprendre a jugar en conjunt tant les que en saben més com les que no en saben tant. I si la setmana passada vàrem tenir que aprendre a jugar amb les males decisions dels àrbitres, aquesta setmana hem d’aprendre a jugar amb les males decisions pròpies. No podem deixar que un tir fallat, que una entrada errada o una mala defensa ens afecti tant de cara a la següent acció.
|
|
|