Un altre partit estrany de les nostres jugadores del Segona Autonòmica Femení, que tornà a pareixer durant vint minuts, aquell equip aburrit i fora ganes de jugar a bàsquet de l'any passat, i que els 20 minuts darrers, va tornar per el bon camí, com ja va fer la setmana passada, però que fou insuficient per a aconseguir la primera victòria d'aquesta lligueta.

Al primer quart, vam sortir ben empanades, i molt permisives en defensa, cosa que aprofitaren les andritxòles per a correr el contraatac fora gaire oposició aprofitant el seu domini al rebot replegant tots els nostres tirs, que no volien entrar, tot i que el nostre atac era molt bo. Parcial de 18-8.

Al segon ens entraren més tirs, però la nostra defensa encara era per l'autovia, de camí cap a Andratx, ja que s'havia perdut al desviament de Bendinat, i va haver de tornar enrrera, i de mentres, les rivals seguien anotant i ampliant l'avantatge al marcador. Parcial 17-11.

I de sobte...la nostra defensa va compareixer, per alegria meva. I mira tu per on, un equip que defensa, es converteix en un equip que anota, qui ho anava a dir eh? Idoi si, el nostre atac pareixia el que estic acostumat a veure als entrenaments, jugant els espais amb molt de criteri, i anotant els tirs cómodes que abans no entraven, seria per falta de confiança? ves a saber. Només la superioritat física de les rivals sota taulell, en va impedir que l'avantatge al parcial fos més grossa. Parcial de 12-15.

Al darrer quart, les ganes de defensar i seguien essent, i les nostres jugadores s'agradaven a elles mateixes, i agradaven al seu entrenador, però la falta de profunditat de banqueta ens va passar una mica de factura, i tot i que de manera involuntaria, la intensitat baixà degut al cansament, el que ens dugué a no endevinar els tirs a cistella, que un altre cop no volgueren entrar, però continuant fent un joc d'atac molt vistós, acabant amb un parcial de 14-8.

Destacar que Laura Román es va lesionar al primer quart i no va poder tornar a jugar en tot el que va restar del partit. Destacar també el molt bon partit de Cata Amer que va tornar aguantar els 40 minuts en pista fora que l'expulsasen i fora baixar la intensitat defensiva en cap moment, i la passa envant que feren les demés jugadores quan les coses pintaven malament, demostrant-me una vegada més que es un equip que es mereix la meva confiança. L'unic que deman-ho, es no tenir 20 minuts de "pájara", a veure mem que pasa.

ANOTADORES: Aida Nicolau (7), Magdalena Gost (7), Cata Amer (13), Bàrbara Alenyar (12), Dani Cruciol (3).

I res pus.