CIDE 49 - DAKOTA ALCÚDIA 41

Ja sabíem de la dificultat del partit ja que en la primera volta, es va perdre en la pròrroga. A les 7,15 del matí sortíem cap a Palma per a jugar a les 9 hores, però això no va fer que iniciàrem el partit adormides, al contrari, un gran inici ens donava un avantatge de 2 a 12 obligant el rival a fer canvis. A poc a poc, les locals van reaccionar, també gràcies a diverses demanades de pilota per precipitació. Malgrat això acabàrem el quart amb un punt amunt i bones sensacions 14-15.

En el segon quart, la rotació del nostre banqueta no va donar resultat, la nostra defensa va baixar molts enters. La superioritat física sota la cistella marcava la diferència. En atac molt desafortunades, parcial de 16 a 9, al descans 30 a 24.

Després del descans la nostra defensa va ser excepcional, deixant el rival en 6 punts. Però el problema el teníem en atac, el rival en no poder amb les nostres en l'1 x 1, es posaven en zona i ja sabem que passa en aquesta categoria, si no entren els tirs, estàs mort. Però les nostres ho van intentar de totes les formes. Parcial favorable de 6 a 7.

En l'últim període les nostres van continuar lluitant a mort, ho van intentar tot, arribant a posar-4 baix, i disposa de quatre atacs sense anotar. Aquest esforç al final ho pagàrem, seguíem fallant tirs i el rebot defensiu era controlat pel rival, molt superior baix en la pintura. Al final, parcial de 13 a 10. Final del partit 49-41.

Molt content de l'actitud de les nostres, el reflex d'una bona setmana d'entrenaments. No queda altra que continuar amb aquestes ganes per aconseguir el nostre objectiu i que deixem clar en finalitzar el partit. Al final es farà justícia amb el que ens mereixem.

El difícil és saber perdre però hi ha alguns que tampoc saben guanyar. ÁNIMS !!.

ANOTADORES: Xesca 8 (2/6 tll), Aida 0, Maye 0, Francina 11 (1/2 tll), Virgi 4, Cris 0, Dandara 4 (2/2tll), Sofía 8 (1/2 tll, 1 triple), Caterina 4, Lucia 2.

Comentaris  

#1 Xesca 30-03-2011 13:26
Aquest ha estat un dels millors partits que em fet ultimament, però encara ens queda una xispa.
Anims nines, em de seguir així!