DAKOTA ALCÚDIA 42 - Joan Capó 43

fotoPotser no sigui encertat parlar de poca fortuna quan es perd un partit per un punt, fallant dos tirs lliures a falta de 2,9 segons per al final. I quan es sumen 6 triples convertits de 25 intentats al llarg d'un partit. O quan es llancen 9 tirs lliures per 30 del contrari al llarg dels 40 minuts. Però és que moltes més explicacions no n'hi ha.

L'actitud de l'equip va ser positiva, no extraordinària, però sí positiva, esforçant-i intentant sobreposar-se a les dificultats. Però atacar 40 minuts seguits contra defensa en zona amb un joc interior minvat per les lesions i baixes, i gairebé sense rebre faltes assenyalades a favor, és complicat.

D'altra banda el partit no va tenir gaire història ni qualitat. L'equip contrari tancat en la seva defensa zonal els 40 minuts i intentant imposar el seu joc interior en atac. El nostre equip intentant defensar i córrer aconseguint només en algunes ocasions.

Circulant la pilota contra la zona però sense encertar en el tir exterior ni tenir èxit en les penetracions. I igualtat al marcador durant tot el temps, on les màximes diferències van ser de 5 punts tant per a un equip com per l'altre.

Així es va arribar al fatídic final de partit, on la poca fortuna en els dos tirs lliures finals ens va impedir aconseguir la victòria.

Marcador al final dels quarts: 1r quart: 16-14; 2n quart: 24-28; tercer quart: 33-32; 4t quart: 42-43.


          

foto001
foto002
foto003
foto004
foto005
foto006
foto007
foto008
foto009
foto010
foto011
foto012
foto013
foto014
foto015
foto016