Primer partit al nou grup. Partit esperat tant per el nou repte que suposava com per els nervis del nivell que hi trobaríem.

Debut amb una derrota que no reflexa en absolut les nostres possibilitats. Si bé és cert que el camp, les cistelles i sobretot l’arbitratge eren de lo pitjor que ens havíem trobat fins ara, la culpa de la derrota va ser, en essència, nostre. La manca de concentració tant de les jugadores del camp com de tot el banquet, va ser el factor decisiu que no ens va deixar sobreposar-nos als factors externs.

Ens costa agafar el ritme en el primer quart i, en part, és perquè l’escalfament previ hi ha una absència notable de concentració. Així començà el partit amb dificultats per fer funcionar la nostra pressió, i fins que duguérem 10 punts en contra no encertarem la xarxa rival. Poc a poc, entràrem en el joc, però sense acabar de jugar com nosaltres sabem. No aconseguíem atacar amb tranquil•litat, continuar els bloquejos ni obrir-nos el suficient per evitar les ajudes defensives. Així acabàrem el quart amb un 18-9 en contra.

La segona part també es caracteritzà per un joc sense gaire organització en atac, confiant contínuament en el joc individual d’unes poques. Però la bona defensa i la falta de les jugadores decisives en pista per part de les rivals ens permeté escurçar distàncies gràcies al parcial d’aquest quart que fou de 1-9. 19-18 al descans.

La segona part començava emocionant, però necessitàvem uns graus més de concentració per superar a les de Bunyola. I va ser en el tercer quart quan les decisions arbitrals i la manca de funcionament de l’engranatge alcudienc ens donava un cop dur. Una de les jugadores de segon any d’Alcúdia va ser expulsada per 5 faltes.

Però si alguna cosa té aquest equip és qualitat. El Viubasquet depèn massa d’una o dues jugadores. Sense cap dubte, tècnicament les alcudienques els donàvem vàries lliçons. La tercera part, el parcial fou de 13 a 11.

La darrera part suposà la desesperació d’algunes jugadores alcudienques davant una cistella que rebotava massa i uns arbitres que no veien absolutament res, es confonien de línies i permetien uns contactes massa evidents per part de les rivals. Amb el cap a una altra banda, seguírem lluitant de tal manera que a falta de 40 segons el partit no estava decidit pues el marcador reflectia un 45 a 42. En aquest moment, les rivals treien de fons, i sabíem que intentarien bloquejar-nos per que o una o l’altra de les seves jugadores de les quals depenen, rebés i encarés cistella. I, efectivament, així va ser, sense que poguéssim evitar la seva anotació. Amb els braços abaixats per la nostra banda, les rivals encara tingueren temps de encertar un altra cop. El parcial finalment fou de 17-13. 49 a 42 resultat final.

Gran partit, on amb tants de factors en contra estiguérem molt a prop d’aconseguir una gesta important.

Hem vist les nostres errades i sabem que érem capaces de superar a aquest rival. Hem vist que hem de treballar la concentració i hem de treballar molt la assumpció de les decisions arbitrals ja siguin encertades o errades, a favor o en contra. I sobretot hem de ser capaces de confiar amb les nostres habilitats i lluitar cada pilota.

	foto001 foto002 foto003 foto004 foto005 foto006 foto007 foto008 foto009 foto010 foto011 foto012 foto013