DAKOTA ALCÚDIA 32 - Esporles 38
Les nombroses baixes per lesió i la manca de compenetració han estat els factors decisius de les derrotes que hem sofert aquests darrers partits. Recordem que a la jornada de descans vàrem jugar dos partits amistosos on ens varen guanyar equips de nivell bastant inferior al nostre. Però aquesta vegada vàrem perdre en un partit oficial. Un partit important que calia superar per tenir opcions d’aconseguir un primer o segon lloc. Un partit on les rivals, que pensàvem podríem superar-les, ens va donar un cop dur.
El primer període fou bastant ajustat. Posàrem l’equip més fort per intentar treure avantatge que donés confiança a l’equip de cara a la resta de partit, però les rivals sortiren més concentrades i amb ambició. Així el parcial quedà 8 a 8.
En el segon quart, les locals sortírem molt espesses i sense saber molt bé a què jugàvem, mentre que les d’Esporles trobaren la manera d’atacar-nos sense que hi poguéssim fer res. 2 a 9 en aquest parcial.
10 a 17 a la mitja part.
El tercer període ens espavilàrem un poc, però la poca compenetració i enteniment entre les jugadores va fer que les visitants augmentessin un poc més la diferència. 8 a 10 en el parcial.
Finalment, el darrer període va caure de la nostra banda, però sense jugar com sabem, amb bloquejos pobres, sense alçar es cap per veure els talls, i sense encarar la cistella com sabem, no fou suficient per recuperar el terreny regalat. 14 a 11.
Marcador final 32 a 38. Amb un 5 de 20 en tirs lliures ja ens podem imaginar lo difícil que es pot fer guanyar un partit en que les rivals s’hi posen series.
Sense cap dubte, la nostra millor tasca la desenvolupam en la defensa. Una defensa forta i amb poques escletxes. En l’atac tenim un problema d’indecisions i on abans movíem la pilota i rotàvem, ara perdem molt de temps botant i esperant que les altres es moguin.
