Amb el cap ben alt (70-69)
Quin gran partit !!. Les jugadores den Christian han donat un exemple de lluita i orgull davant un equip local que ha estat impressionant en l'encert des del 6'25. Tot i anar sempre al darrere en el marcador mai s'han rendit i sempre han estat dins el partit. Ni tan sols quan l'Esporles ha aconseguit el seu màxim avantage de 12 punts han baixat els braços, tot el contrari, s'han recuperat a base de defensar al límit i només la mala fortuna ha fet que no es pugués culminar una remuntada que sense dubte es mereixien.
El partit començava amb el que seria un dels factors determinants de la final: una cistella de tres de l'equip local. Els primers avantatges locals s'anaven reflexant en el marcador però les nostres, de la mà d'una esplèndida Rosa Albertí, mantenien el tipus. El continu encert des de llarga distància (9 de 17 en triples al final, més d'un 50%) de l'Esporles s'imposava a la teòrica superioritat del joc interior de les alcudienques, que comptava amb la important baixa de Joana Martín, i aconseguien arribar al descans amb 11 punts d'avantatge, 39-28.
El pas pels vestidors deixava clara una cosa, si l'Esporles volia guanyar aquest partit hauria de suar de valent. I vaja si ho va haver de fer. Una forta sortida de les nostres, amb una Joana Cifre molt encertada i que ja agafava les regnes del partit, tornava la igualtat en el marcador, la qual cosa ja seria la tònica fins al final. El parcial de 12-22 d'aquest quart deixava un 61-60 a l'electrònic amb tot per decidir en el definitiu període.
En el darrer quart tornava parèixer que les locals podien sentenciar quan tornaven apropar-se a la desena de punts d'avantatge, però novament les nostres augmentaven la intensitat en defensa i, amb la aparició de Maria Antònia Tarragó en atac, molt ben defensada fins el moment, tornaven la emoció a un partit que es decidiria en un final d'infart.
Amb el rellotge a zero, Joana Cifre, que havia donat una lliçó de força i qualitat durant la segona part, rebia una falta amb 70 a 68 en el marcador. Encistellava el primer tir lliure però fallava el segon i s'esvaïen les il·lusions d'anar al Campionat de Balears..... o no?
 foto001  foto002  foto003  foto004  foto005  foto006  foto007  foto008  foto009  foto010  foto011  foto012  foto013  foto014  foto015  foto016  foto017  foto018  foto019  foto020  foto021  foto022  foto023  foto024  foto025  foto026  foto027  foto028  foto029  foto030  foto031  foto032  foto033  foto034 |
|
|
|
|
 foto001  foto002  foto003  foto004  foto005  foto006  foto007  foto008  foto009  foto010 |
|
|
|
|
Comentaris
Vareu fer un partidasso, i totes les persones del nostre club podrien prendre exemple de vosaltres, perquè com diu al títol, amb el cap ben alt!
:)
Vull tambe agrair l'atenció que va tenir en nosaltres tota l'organització del torneig, moltes gracies a tots i fins a la pròxima que ja en tenim ganes, jejejeje. Molta sort el campionat de Balears.