Dijous dia 1 de juliol els jugadors del nostre equip cadet amb el seu entrenador al capdavant (millor dit al darrere) varen fer front una de les curses populars estiuenques més tradicionals de les nostres illes LA PUJADA A LA VICTÒRIA, set quilòmetres de recorregut que es veieren multiplicats per la forta calor (gairebé arribant als 32 graus) que imperà durant tota la carrera.

Tot començà a les 17:30, hora en que vàrem quedar per a inscriure'ns a la cursa, allà trobàrem en Lauri, en Nico, en Joan i en Tomeu Mulet, en Pere Antoni i.... ah! que me deix un, en Pau que com sempre arriba tard. Una vegada analitzada la llista de participants vaig decidir inscriure als nostres jugadors a la llista de Juniors ja que la llista de sèniors i corredors locals era força exigent. Ja registrats a falta de quinze minuts començàrem a escalfar, en Pau mentres escalfava es feia creus dient per a ell mateix : - No ho entenc, no ho entenc perquè necessitam escalfar? ...amb en Chavez i els pirates somalies aquestes coses no passen". Entre pensament i pensament en Toni Serra ens crida i ens duu a la línia de sortida i quant sona la pistola tothom comença a córrer, des de l'església de Sant Jaume al Santuari de la Victòria.

Jo ja no vaig veure ningú, va ser una cursa on es posà de manifest la capacitat de sacrifici i esforç, ningú es podia recolzar en els altres, tots havien de regular el seu esforç i les seves forces amb l'únic objectiu d'arribar i acabar la carrera, de superar-se a si mateixos i... com no podia ser d'un altra manera... dels 7 components del CB NORD que participaren (en Joan Pomar que ens ajudà amb l'entrenament també participà) tot 7 arribarem a la meta, un èxit total.

La sorpresa fou tenir dos jugadors, en Nico i en Pau que arribaren segon i tercer de la seva categoria rebent els seus respectius trofeus. Destacar l'arribada dels dos germans Mulet també molt emotiva amb en Joan esperant en Tomeu quedant quarts i cinquès respectivament. A poc temps arribà en Lauri que demostrà una capacitat de sofriment fins ara desconeguda i fent valer que la constància i l'orgull (la camiseta del athletic) també ajuden a superar moments crítics i el darrer dels jugadors en Pere Antoni el qual demostrà que amb esforç tot es pot aconseguir (no es va perdre cap entrenament i el darrer de dilluns es desmotivà moltíssim ja que no arribà) però ell amb la seva cabellera passa a passa, flor a flor arribà a la meta.

I jo des d'aquestes línies vaig ser superat per tots els meus jugadors, diuen que em va guanyar un home de 74 anys... però vaig pujar per tercer any consecutiu, cada any millorant posicions i aquesta vegada em vaig situar essent positiu entre els... 80 primers i això que participaren uns 100.

L'equip cadet pagà la seva penyora per la temporada realitzada, a més a més vàrem fer poble amb l'objectiu que participin altres anys i si no participen al manco sempre podran contar aquella batalleta de: JO LA VAIG CORRER UN ANY I....

	Foto001 Foto002 Foto003 Foto004 Foto005 Foto006 Foto007 Foto008 Foto009 foto010 foto013 foto015 foto016 foto017 foto018 foto019 foto020 foto022 foto024