Els segona aconsegueixen una victòria èpica i sobretot molt il.lusionat que fa recuperar la credibilitat perduda als darrers partits. Aquesta crònica la podríem titular: els 2º AUTONOMICA TORNEN A FER UN CALVIÀ, UNA REMUNTADA IMPOSSIBLE o símplement ELS CUERPOS DANONES TORNEN A FER UNA DE LES SEVES.

Podríem començar amb el arxiconegut Això era i no era cinc aguerrits jugadors panxa-rotges que es presentaren a un partit a les 10 del matí ni més ni manco que a la llunyana vila coneguda com CIUTAT, en concret a un poliespotiu de la zona del Molinar. Allà els esperaven 12 jovenets que des de l'entrada al pavellò intentaren influenciar en l'ànim d'aquests guerrers mostrant les seves qualitats físiques amb diferents mates i cistelles de tot tipus.

Els cinc guerrers panxa-rotges no es deixaren amedrentar i amb un escalfament exprès prepararen el seu cultivat cos (Hugo amb la seva extra-palmera de xocolata i els croissants) per a l'odisea en que es convertiria els 40 minuts de partit que haurien de disputar.

Un senyor vestit de jutge assenyalà un minut i tots els jugadors es reuniren per acordar les darreres consignes. Les de l'equip alcudienc foren: A TRIPLES NO ENS GUANYARAN EL PARTIT, NOSALTRES JUGAM AL NOSTRE RITME, NO DISCUTIM LES DECISSIONS DE L'ÀRBITRE i així començà el matx.

El primer quart acabà 15-5 per a l'equip palmesà amb quatre triples, possessions d'atac de 10 segons i sobretot protestant algunes decissions d'un àrbitre que no interpretà el reglament sinó que l'executà. Fantàstic, el crack estava pitant a segona autonòmica
El segon quart acabà 12-11 arribant al descans 27-16, els nostres jugadors amb la llengua defora i sobretot amb la moral tirada per enterra.

El descans fou un bàlsam, els nostres jugadors prenguerem l'elixir del druida de Asterix i Obelix i començaren a lluitar el partit, en Sureda aconseguia cistelles fàcils i n'Hugo rebots que feien que el jove equip del Port de Palma no se n'anès en el marcador. I així aribam al darrer i definitiu quart on els equips guanyen i perden els partits i on els nostre jugadors demostraren que creient en la defensa i sobretot jugant en equip els miracles poden arribar. A falta de 3 minuts l'incombustible Willy amb els seu quaranta i tantos anys es marcà dos contratac consecutius aconseguint encistellar i apropar-nos al marcador a 5 punts i després la fe en les nostres consignes que feu que l'equip rival ja no encistellés de tres punts, les protestes al senyor arbitre desapareixeren i el nostre ritme de joc hipnotizà l'equip palmesà que no se n'adonà arribant a falta de quinze segons un a baix al marcador.

I en aquest quinze segons es forjà la victòria, la pilota la pujà el director d'orquestra que marcà jugada MÀ però l'equip es col.locà en BANYES, i un bloqueig directe amb en Pere feu que driblés cap a cistella aconseguint passar la pilota a la continuació a falta de 5 segons, en Pere fintà el triple i li tornà al base dins la zona i a tres segons el base passà la pilota a l'aire on n'Hugo aconseguí entrar en la història d'aquest equip al encistellar a falta d'un segon i aconseguir a més a més falta personal. El poliesportiu enmudí i només els crits en flamenc del nostre entrenador a l'ombra (el germà d'en Willy) i únic espectador visitant del partit feu que ens creguèssim el que haviem aconseguit. Una victòria aconseguida amb el suor (mai millor dit) dels nostres cinc incombustibles jugadors. Hugo, Toni Sureda, Pere Cladera, Willy i J.Cuevas mai oblidaran aquesta matxada (ni els assistents al pavelló tampoc)

Anotadors: Hugo 26, Pere 13, Sureda 11, Willy 4, Cuevas 6