Es continua millorant, però la victòria no arriba (39-63)
Partit complicat el que van viure les nostres jugadores del Segona Autonòmica Femení, el passat divendres a la pista blava del pavelló, ja que ens enfrontàvem al Santanyí, un equip amb un molt bon nivell de joc, i amb un nivell de forma física espectacular, ja que vam estar 40 minuts corrent com a motos.
Les nostres començaven el partit fredes, com de costum, a més sapiguent que l'equip rival era superior, i això ens va costar una mala passada, ja que en un moment ens trobàvem un 6-20 de sortida, amb una pressió bastant efectiva, el que presagiava un partit sanguinari, amb molt d'avantatge al marcador, però, un cop més, les jugadores d'aquest equip van demostrar perque hi tenc depositada la meva total confiança, i van començar a fer un joc molt vistós, superant amb facilitat la pressió rival, i atacant bé la zona, tot i qua la ferida ja estava oberta, vam aconseguir tenir a l'equip rival 3 minuts fora anotar, per acabar amb un parcial de 12-20.
El segon quart, les nostres van seguir amb la mateixa actitud, no donant una pilota per perduda, arriban a les ajudes, no permetent córrer el contraatac, almanco de manera còmode a les santanyineres, posant-li les coses més difícil del que es pensaven, però la seva superioriat física poc a poc s'anava imposant, però les nostres, es trobaven còmodes en atac, i seguíem lluitant, fora baixar els braços, fins al descans (12-18).
Al segon quart, el nostre atac es va entrebancar una mica, però la intensitat de la nostra defensa va pujar moltissim, cosa que a les rivals els feia precipitar tirs, i no jugar gens segures, però com ja hem dit, el nivell de les de Santanyí poc a poc s'imposava, tot i que de cada cop manco. (8-12).
I ja al final, amb la diferència al marcador, les nostres van tenir uns minutets de devallar els braços, però així i tot, va ser un quart molt ajustat, lluitant fins al darrer minut (cosa que no estic acostumat a veure...) fora perdre l'esperança i amb moltes ganes fins que l'àrbitre va xiular el final. (7-13).
Pot ser paregui una flipada de crònica, sobretot per els 24 punts de diferència, però de ben segur, que ha estat el millor partit de les nostres jugadores amb el temps que jo en som l'entrenador. Mai havia vist aquesta intensitat, aquestes ganes de jugar, i les sensacions que hem van transmetre, cosa que si s'hagués produït setmanes abans, "otro gallo cantaría". Acostum a destacar a alguna/es jugadora/es a cada crònica, però crec que aquesta vegada seria injust, perquè totes van donar la talla.
El que si que vull destacar, es el nivell de l'equip rival, clarament nivell de primera autonòmica, (sobretot de la jugadora nº7, que va donar un recital de control del tempo del partit) i que es van endur una merescuda victòria.
Destacar també, la presència de Christian i de Bernat, que no tenien partit amb el seu equip, i van venir a donar-nos suport, cosa que s'agraeix, i molt.
I res pus, donar molts d'ànims a les nostres jugadores, que de cada dia mes van encaixant les peces, i demostrant que no només tenen nirvi, sinó que també saben imposar caràcter. (i per favor, no me faceu com els cadets, i que sigui tan sols flor d'un dia).
ANOTADORES: Catalina Amer (12), Cati Vadell (2), Caterina Celià (3, 1/2 tl), Dolors (6), Magdalena (11, 1/1 tl), Laura (6, 3/4 tl).
Comentaris