Després de més d’un mes sense jugar (el darrer partit es va aplaçar, després tinguerem una jornada de descans i després l’aturada de Nadal) començàrem la segona volta de la competició amb una nova lluita a la pista del Binissalem.

Va ser un partit distint al que disputàrem quan vengueren a Alcúdia, ja que només es varen presentar vuit jugadores de les quals només cinc formaven part de l’equip que ens visità a Alcúdia. Curiosament les tres que no coneixíem van jugar la majoria del partit i van ser les principals anotadores de les locals.

Curiositats que donen peu a tot tipus de teories conspiratòries apart, el partit va començar amb molta duresa defensiva. Defenses pressionants per part d’ambdós equips, que sortien fresques al camp, cosa que va fer que durant els primers quatre minuts el marcador no es mogués. Les de Binissalem encetaren el marcador i amb la major diferència a favor del Binssalem en tot el partit (4-0), arribà la primera cistella de les alcudienques que començaren a fer fácil el joc obrint espais, passant i tallant. El primer quart acabà 8 a 13.

En aquest pont de desembre les del club Zona 5 ens varen convidar a un triangular en el que participàvem a part de nosaltres, les pròpies de Zona 5 i les del Ciutat d’Inca.

Partíem amb certs desavantatges. Només érem set jugadores per una banda, i per altra ens tocava jugar els dos partits seguits. Un a les 11 i l’altra a les 12:30.

El primer partit el jugàrem contra el Ciutat d’Inca. Aquest era un partit que voliem aprofitar per que les minis i les noves agafessin confiança, minuts i pràctica. Per a les de segon any fou un estímul tenir que jugar un partit amb certes normes imposades. Al final, inclús les que han pujat de mini, tengueren que respectar normes adicionals (com que només podien entrar per l’esquerra).

El darrer dia de Novembre ens van visitar les felanitxeres del J.Capó 2001. Partit que nosaltres encaràvem sense cap derrota, de la mateixa manera que elles. Per aquest motiu les d’Alcúdia no estàvem tan segures de la nostra superioritat com en altres ocasions.

D’entrada vàrem sortir amb dubtes. La nostra defensa pressionant no tengué l’efecte d’altres vegades en que evitàvem que les rivals entrassin a la nostra part de pista, de la mateixa manera que les de J.Capó amb la seva defensa no ens deixaven atacar la canasta amb facilitat.

Aquest dissabte l’Infantil Femení visitàrem la pista de Petra en el primer partit que disputaven les locals, degut a problemes de tràmits de les fitxes.

És a dir, anàvem un poc a cegues. No les coneixíem ni sabíem quin tipus de rival ens esperava. així que seguirem el nostre patró: Defenses intenses d’home a home (dona a dona en aquest cas), pressionant des de l’inici, i forçant un joc ràpid.

De tot d’una, la inexperiència i la joventut de les jugadores de Petra (ja que jugaven amb vàries jugadores mini), a més de la diferència d’alçada, va deixar clar que seria un partit fàcil i sense complicacions, cosa que, per suposat, afavoreix més a l’equip més feble si parlam d’aprenentatge (que en aquestes categories de formació hauria de ser lo prioritari).

El dissabte passat, l’equip infantil femení del club, vàrem rebre al conjunt de La Salle C a Alcúdia en un partit que suposava una primera prova de foc, ja que junt amb Joan Capó 2001 de Felanitx són els dos conjunts que presenten un major nivell vists els resultats de la competició.

També fou un partit marcat per un intens i precís arbitratge que, encara que encertat, va ser molt estricte i en moltes ocasions ens va rompre el ritme. Però sense cap dubte això ens fa aprendre molt.

El partit va començar amb dificultats per les dues bandes a l’hora de trobar la cistella. Les defenses pressionants dels dos equips exigien un estat físic complet i així durant els dos primers minuts ningú pogué sumar cap punt. Les alcudienques vàrem ser les que estrenarem el nou marcador de la pista blava gracies a les pilotes robades. La pressió de tot el camp ens va afavorir, i si no hagués estat per les continues passes de sortida assenyalades i que els àrbitres aturaven el joc en cada fora de banda rompent-nos el ritme, hauríem agafat un major avantatge. Així i tot el primer quart va acabar 14 a 4.