Molt bon partit de nivell. Després de demostrar que podem jugar malament la setmana anterior davant el Básquet Manacor, aquesta setmana hem demostrat que també sabem jugar molt bé i a nivell de categoria especial. N’hi ha que vàrem veure el partit i encara tenim els nervis a la pell i el mal gust a la boca que deixa la derrota. Però sense cap dubte, els que hi vàrem ser gaudírem d’un bon partit de bàsquet.

Els plans no sempre surten com es preveuen i en el primer quart on esperàvem treure una bona diferència només vàrem poder acabar amb 4 punts d’avantatge. La part més positiva fou que la nova defensa que estrenàvem va fer efecte i això que dúiem dos des entrenant-la, però les jugadores d’Alcúdia la varen saber posar en pràctica molt bé. La part negativa fou que, tal vegada per el poc temps d’escalfament, no vàrem encistellar moltes oportunitats fàcils.
El parcial 12 a 8.

Nova victòria però poc merescuda. De nou trobam dificultats per jugar com nosaltres sabem. I aquesta vegada ens vàrem enfrontar davant d’un equip que físicament ens igualava bastant.

No hi ha dubte de que les d’Alcúdia gaudim d’una defensa molt forta i ho podem veure en els resultats. Només un equip ens ha aconseguit fer més de 35 punts. D’altra banda també tenim una gran capacitat anotadora gràcies a la gran qualitat de les nostres jugadores. El problema que ens acusa des que vàrem començar aquesta segona fase és que no som capaces de treure la nostra màxima capacitat ofensiva, jugant amb tranquil•litat, movent-nos com sabem i amb el cap seré. Ens capficam massa en els nostres errors i ens costa superar-ho.

Per altra banda l’aplicació dels conceptes entrenats ens suposa una càrrega mental que ens fa caure en errors i confusions, en lloc de fluïdesa.

No sense dificultats trobam el camí de la victòria. El dissabte passat l’Infantil Femení del Dakota Alcúdia ens enfrontàvem a casa a Sa Pobla A. Teníem un gran repte. Havíem estrenat la fase amb derrota per culpa de les nostres errades, i ara ens enfrontàvem amb un equip que ens va guanyar d’una bona diferència en un amistós a l’inici de temporada i que no va fer mal paper a la primera fase a la lliga especial. I a més, teníem la baixa d’una de les capitanes de l’equip. En definitiva, una costa amunt que havíem de superar si volíem demostrar que ens mereixem un lloc en els mals de cap dels equips d’aquesta lliga.

I així va ser. Un inici imponent, una defensa lluitadora i un atac ordenat posant en pràctica tots els conceptes treballats. Sa Pobla no es quedava gaire enrere i aprofitant certs avantatges de qualitat individual es mantenien al darrera, sense que aconseguíssim agafar una bona diferència. 13 a 9 fou el resultat del primer quart.

Primer partit al nou grup. Partit esperat tant per el nou repte que suposava com per els nervis del nivell que hi trobaríem.

Debut amb una derrota que no reflexa en absolut les nostres possibilitats. Si bé és cert que el camp, les cistelles i sobretot l’arbitratge eren de lo pitjor que ens havíem trobat fins ara, la culpa de la derrota va ser, en essència, nostre. La manca de concentració tant de les jugadores del camp com de tot el banquet, va ser el factor decisiu que no ens va deixar sobreposar-nos als factors externs.

Ens costa agafar el ritme en el primer quart i, en part, és perquè l’escalfament previ hi ha una absència notable de concentració. Així començà el partit amb dificultats per fer funcionar la nostra pressió, i fins que duguérem 10 punts en contra no encertarem la xarxa rival. Poc a poc, entràrem en el joc, però sense acabar de jugar com nosaltres sabem. No aconseguíem atacar amb tranquil•litat, continuar els bloquejos ni obrir-nos el suficient per evitar les ajudes defensives. Així acabàrem el quart amb un 18-9 en contra.

Últim partit de la fase. Ja que hi som ens marcam l’objectiu d’acabar amb menys de 200 punts en contra en 12 partits, essent així la millor defensa en vàries categories a la rodona. I just, 56 a 6 contra un Basket Muro amb ganes però amb pocs recursos i dificultat per treure la pilota davant una pressió.

Com darrerament, ens va costar arrancar el marcador, però finalment, amb les nostres jugadores de segon any en pista, es una assegurança. 19-0 en acabar. La clau segueix essent la intensitat defensiva que som capaces de mantenir durant 10 minuts sense abaixar els braços. La fam de pilota que tenen aquestes jugadores no té límit, i de seguida que la rodona es posa en joc, les nostres es llancen com a lleones a cercar-la.